pastoret

Gener 30, 2007

ElPaís

Classificat com a: protesta — David Ferrer @ 9:05 am

Carta enviada per un valencià al diari El País per protestar de l’ús inadequat del terme Levante. És molt bona. Baix teniu les adreces del diari per si voleu fer-los arribar el missatge.

Distinguidos Srs.,
con el presente me permito hacerles llegar una queja por la falta de nivel periodístico cada vez que tienen que informar de cierta parte de España. Uno de los titulares de hoy dice lo siguiente:
“ETA preparaba un atentado en Levante para antes de tres meses – El presunto etarra Iker Aguirre, detenido la semana pasada, fue enviado a recabar información a Valencia…..”
No se si saben ustedes que Levante no es el nombre de ninguna comunidad autónoma, pero a pesar de ello ustedes y otros medios de información madrileños invariablemente se refieren a la Comunidad Valenciana como “levante”. Siguiendo en ese estilo, podrían llamar Noroeste a Galicia, o Sur a Andalucía: “Un camión de tomates ha chocado con un burro en el Sur”. Portugal podría ser “Poniente” en adelante, y Extremadura, de dificil colocación, se llamaría sencillamente “Allí”: “La carretera que va de Madrid a Allí sufre colapsos por una plaga súbita de batracios que han salido de sus charcas”.
Cada comunidad y territorio tiene un nombre, bien de tipo legal: Comunidad Valenciana, bien de uso habitual: País Valenciano.
Es de desear que en adelante muestren un poco más de profesionalidad y respeto en la forma de tratar las noticias,

atentamente,

Correo electrónico ………… redaccion@elpais.com
Teléfono ………………………. (34) 91 337 82 00
Número de fax ……………… (34) 91 304 87 66

Defensor del lector
¿Quiere opinar o cuestionar algún artículo, comentario, editorial o cualquier otra cuestión aparecida en EL PAÍS?
Correo electrónico: defensora@elpais.es
Teléfono: 91 337 78 36
valencia@elpais.es
nacional@elpais.es
http://www.elpais.com/corporativos/elpais/contacte.html

Gener 29, 2007

MassaCrítica-2DeFebrer

Classificat com a: bici — David Ferrer @ 9:00 am

19:30h Plaça de la Mare de Deu (Verge)

“Seamos realistas y hagamos lo imposible.”

Ernesto Che Guevara
Video Promoció Massa Crítica Febrer 2007: http://video.google.es/videoplay?docid=8451506082841374256&hl=es

LaNeu

Classificat com a: altres — David Ferrer @ 8:49 am

A las Províncias, i que no serveixca de precedent, he vist les notícies de la neu i les fotos que tenen allotjades a la seua web.

Ací vos pose les que més m’han agradat:

El Boixar
Una carretera a la Tinença de Benifassà

La capital dels Ports

Gener 25, 2007

ElsBush

Classificat com a: humor — David Ferrer @ 11:37 am

L’AllianePourLaPlanète

Classificat com a: protesta — David Ferrer @ 10:19 am

La meua germana informa:

Hola!
M’ha arribat açò sense cap explicació més concreta, però m’ha semblat aplicable sense massa trasbals. El dia 1 de febrer, de 19′55 a 20h es proposa apagar totes les llums per a donar-li un respir al planeta (la proposta prové de França).
Si la resposta és massiva, l’estalvi energètic pot ser brutal. Només 5 minuts, i a vore que passa.
N’hi ha qui pensa que estarem 5 minuts a fosques i amb cara de tontos, però, en primer lloc, no ens vorà ningú perquè estarem a fosques, i en segon, feu un exercici d’imaginació i penseu les coses que es poden fer a fosques (manetes, relaxar-vos, escoltar als veïns, pensar en el pròxim viatge, pensar en la família, en els amics…, encara faltaran minuts!!)

Passa-ho!!

Conxa Ferrer

A més tenen una web: (en francés) L’ALLIANCE pour la planète.

Gener 24, 2007

NiLibreNiOcupado

Classificat com a: blocs — David Ferrer @ 12:42 pm

Un nou blog al llistat d’amics de l’Etapa Reina: Ni Libre Ni Ocupado, blog d’un taxista…

Necesitamos sumar anécdotas para entender mejor el mundo que nos rodea. Puede que ese sea el verdadero motivo de mi profesión, taxista, o taxidermista [sic] según mi cercanía a la piel del viajante, desde el atrezzo de una ciudad cualquiera (pongamos que hablo de Madrid). Y no es tanto ese concepto romántico de ser el dueño indiscutible de los secretos de las calles, de su cara y su cruz, de su libre y ocupado… sino más bien la necesidad de dar cuenta del universo que esconde mi espejo retrovisor, fiel reflejo del alma de una sociedad insufrible, pero insustituíble. A través de él trataré de examinar todos esos ojos de duda, de desesperación, de esperanza; ojos con ojeras de hipoteca, o sangrantes de gintonic, o achinados de despertador, o hinchados de peleas conyugales, o incluso escondidos tras sus gafas profilácticas.
Alguna vez esos ojos me han querido querer sin quererme, o me han tratado de confesar, invirtiendo las pupilas, sus logros o sus miserias, vomitando palabras cuyas manchas no salen; por mucho que frotes en el recuerdo, no salen.
Permitidme reir y llorar a vuestro lado mientras abrazamos todas esas miradas, conversaciones, anécdotas tatuadas en mi espejo retrovisor. Esta es la crónica de la profesión más romántica del mundo.
Comienza el viaje

OtroMundoEsPosible

Classificat com a: protesta — David Ferrer @ 9:14 am

De la web otromundoesposible (recomanable 100%) he pogut trobar una imatge impactant i real:


No necessita cap comentari aclaratori, veritat?

Gener 23, 2007

MARINALEDA

Classificat com a: protesta — David Ferrer @ 9:59 pm

La informació que a continuació he copiat, està extreta íntegrament de la web de l’ajuntament de Marinaleda. IMPRESIONANT POBLE!!!!. Inclús s’atreveixen a posar la utopia en la web!!!

LAS LUCHAS (LOGROS) – VIVIENDAS

El derecho a la vivienda, art. 47 de la Constitución (que por cierto, aquí no votamos porque teníamos detenidos en la cárcel algunos dirigentes por reclamar dinero para el antiguo Empleo Comunitario) dice que todo ciudadano tiene derecho a una vivienda digna y también ese derecho lo reconoce la Declaración Universal de los Derechos Humanos, sin embargo, ese derecho no se cumple para muchos andaluces y tampoco se cumplía para muchos jornaleros de nuestro pueblo.
Así que nos movilizamos porque pensamos que el derecho a la vivienda es incluso más vital que el derecho al trabajo porque es tener o no tener un lugar donde al menos poder aguantar la dureza de la que siempre son víctimas los empobrecidos.

¿Qué podíamos hacer?
Lo primero era conseguir suelo. Así que primero expropiamos y luego municipalizamos miles de metros en los alrededores de nuestro municipio. Una vez que tuvimos suelo nos pusimos a reivindicar ante el Gobierno Central y el Autonómico dinero para hacer viviendas.
• El suelo, una vez municipalizado, se lo cedemos gratuito al autoconstructor.

• También le cedemos los materiales que se consiguen con convenios con la junta de Andalucía y obras del P.E.R. (Plan de Empleo Rural).
• También le cedemos gratuitamente varios albañiles para que dirijan las obras.

• El proyecto técnico de las viviendas lo realizan los arquitectos que también es gratuito. En este proyecto pueden participar activamente los autoconstructores para rectificar o modificar aquellas cosas que mejoren sus viviendas.
• Por último el autoconstructor reunido en asamblea decide colectivamente el precio de lo que va a pagar al mes por una vivienda que será luego de su propiedad. Las últimas viviendas tienen fijado una cuota de 2.500 ptas. mes (15€).

La realización de esta vivienda se hace de manera autogestionada y asamblearia. Los autoconstructores se reúnen una o dos veces al mes para tratar de las normas y la marcha de los trabajos que se están realizando o para en un momento determinado, una vez puesto en marcha el proyecto, modificarlo porque en la realidad no resulta conveniente lo que estaba dibujado en el papel.
Las viviendas tienen 3 habitaciones, cuarto de baño y un patio de 100 m 2 que permiten, si el autoconstructor así lo desea, aumentar el número de metros construidos ya que previamente los proyectos de viviendas están adecuados a estas futuras ampliaciones.

El tiempo de trabajo que el autoconstructor ha empleado en hacerse su vivienda se le descuenta del precio total de la vivienda con lo que incluso este trabajo se le revierte en forma de salario inducido. Por este método se han construido más de 350 viviendas en un pueblo de no más de 3000 habitantes.

Ací teniu a l’artista que ha fet possible tot açò i molt més, Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda, un artista, un lluitador, un revolucionari, un pacifista, un personatge més gran que qualsevol governant d’un país del primer món…
UN CRACK!
Entreu a la web de l’ajuntament de Marinaleda, no té perdua cap racó d’ella.
La foto és de la web de l’ajuntament. Atenció a la pegatina: GUERRA NO!

BarcelonaStreetArt

Classificat com a: cultural — David Ferrer @ 4:17 pm

Al suplement del cyberpais de El País he pogut vore una web que segur que al meu cosí Vicent li mola a reventar.

Es diu Barcelona Street Art i com vos podeu imaginar va sobre fotos a graffitis fets a les parets de la ciutat de Barcelona.

Ací vos deixe una imatge.

Gener 21, 2007

PENYA FORADÀ (TRAM DEL PRV 167: PATRÓ – BENIALÍ)

Classificat com a: apeu — David Ferrer @ 9:18 pm
DADES DE L’EXCURSIÓ:
Data:21 gener 2007
Senderistes: Bernat, Clara, David, Rocío i Vicent.
Lloc d’Inici: Patró
Comarca: Marina Alta.
Recorregut: 3 km
Temps aproximat: 1h
Dificultat: Mitjana

Mapa de la Ruta:
Aquest mapa és el de PRV 167 que creua la Vall de Gallinera per dintre del barranc del mateix nom i que circula entre les poblacions de Patró i Benialí.A la part de baix del mapa es pot observar la carena muntanyosa (on estan les juntes les línies que marquen la pendent) i en un dels noms es pot llegir Penya Foradà. Allí mateix hem pujat.


Itinerari:
Patró – Penya Foradà – Patró

Descripció:
Per accedir al punt on comença la senda s’ha d’agafar una pista estreta i ben asfaltada que puja entre els fruiters existents abans d’arribar al poble de Patró. En una corba a ma dreta apareix a l’esquerra aquesta pista que ascendeix amb molta pendent i que hi ha que travessar fins el final.
Al final d’aquesta pista està la mateixa senda que puja a la Penya Foradà amb, primerament, una suau pendent.


Prompte observem tota la Vall de Gallinera, doncs la senda ascendeix per una de les muntanyes que la tanquen.
En un moment determinat, una senda marcada amb les senyals de PR, creua el nostre camí. Agafem aquesta senda a ma dreta i continuem pujant poc a poc fins que perd pendent.

En ixe punt, una altra senda apareix a ma dreta, marcada amb una fletxa roja, i ens orienta, pràcticament en línia recta, a la Penya Foradà.
Pugem un poc per esta senda i trobem una zona de descans amb baixadeta inclosa. És el pas previ a l’ascensió definitiva.
L’últim tram és el de mes pendent de tota l’ascensió. Però no patiu, és breu i en poc d’esforç ens trobem dintre de la mateixa penya observant tota la grandiositat de la Vall de Gallinera.
Ací podem disfrutar, durant el temps que vulguem, del bonic paisatge i la tranquil·litat que ofereix el moment.

La tornada es realitza desfent el camí.

Nosaltres teníem un dinar pendent i amb la resta la família hem anat al restaurant Del Raval situat en la població de Benissiva. Si no aneu a posta no el trobareu ja que està ben amagadet dintre la població.
El local és acollidor, net i xicotet.
És tradició de la casa oferir quatre plats d’entrants, depenent de la temporada de l’any, i després un plat a triar entre 5.
Doncs tot el que ens han servit estava molt bo. Recomanable totalment. Ara, si el que es pretén és pegar la gran fartada no és el lloc ideal. Però tampoc et quedes desmaiat. Per a regar l’aliment un bon vi de la bodega de Daniel Belda (realment han estat dues botelles) i per finalitzar unes postres caseres, boníssimes, i una misteleta del terreny.
El preu al voltant de vint-i-tants euros. Per les dues botelles de vi. Altres vegades, sense les botelles de vi havien estat 18 euros. De totes maneres la relació qualitat preu està molt molt bé. De fet el local té diversos premis i està recomanat en unes quantes guies (El País, La Túria…).
La Joana és la cuinera, ama i a vegades cambrera Del Raval. Hem pogut compartir algunes paraules d’agraïment amb ella. Molt amable i molt bones mans.

En definitiva. Si voleu passar un diumenge en família o amb amics i disfrutar del paisatge i les gents de la Vall de Gallinera vos ho recomane totalment. No vos ho penseu!

La Penya Foradà donant la benvinguda a la nit…

Pàgina següent »

Bloc a WordPress.com.