Avui hem decidit fer la ruta que puja a la Serra de la Creu seguint les marques del PR-V 193.
Com ja coneixíem des d’on partia la senda el principi ha estat prou fàcil. Encara que passats 50 metres, al primer creuament, ens hem trobat que no hi havien marques de PR i hem decidit un camí, dels dos possibles, que ha resultat ser el correcte.
Anem per parts… des de Genovès hem agafat la carretera que va a Quatretonda i a 1′5km aproximadament hi ha una pista que puja a la Serra de la Creu. Es pot identificar fàcilment pels pals indicadors de la PR. A l’altra part de la carretera es veu com baixa la Senda Ampla.
Per esta pista, a 50km, trobem un creuament que no està indicat. Cal agafar la pista de l’esquerra que puja constantment i durant la qual podrem vore pals amb les marques de GR (blanques i roges).
El paisatge no és molt bonic però la pujada no resulta pesada.
Més avant, després de 2km, trobem uns pals indicadors per a la senda que puja a la creu o per a la cantera. Nosaltres prenem la senda que puja a la creu. Posa 300 m. És una zona un poc perillosa ja que hi ha que passar entre uns panals d’abelles. Nosaltres, com anàvem amb Bernat, hem pujat per precaució per la muntanya per a fugir d’eixa zona. Des dalt és veu com ix una senda, des de la mateixa pista, que puja fins a la zona posterior dels panals, però nosaltres no l’havíem vista.
L’ascensió és còmoda i prompte ens trobarem en la carena de la muntanya des d’on podrem vore la creu i un paisatge espectacular.
Més avant i en poc d’esforç, arribem a la mateixa creu, des d’on podrem vore un paisatge molt més obert i bonic. Mereix la pena passar un temps disfrutant de l’espectacle i assaborint la sensació de saber quina poca cosa que som al món. Llàstima d’haver-se deixat la càmera al cotxe.
La senda que baixa a Genovès està molt ben marcada (massa inclús) i en menys d’una hora ens deixa al mateix poble. Punt on haurem d’haver deixat el cotxe.
En total, 2 hores de senda tranquil·la, que ens deixaran molt bon sabor de boca. Recomanable totalment per a pares amb els seus fills. Nosaltres ho hem fet i Bernat ha pogut caminar un ratet, altre a la motxilla i després disfrutar i jugar al punt més, junt a la creu.
Per a dinar teniu a Xàtiva una bona oferta on poder triar. Avui ens hem decantat per la Taverna Setabense. Unes tapes d’ibèrics, ensalada original i faves amb pernil i de plat fort un arròs melòs amb setes i pato. Tot molt saborós i molt ben presentat. Per acompanyar el menjar vi de Conca que tenen parat a la taula i després un d’Alcusses. Les postres variades però molt saboroses i cafenet. Menys de 30 euros per cap. Relació qualitat preu molt bé.
Fotos del patiment…
This album is powered by BubbleShare – Add to my blog
