JoséMariaRajoy vs MarianoAznar

Seda

Jo ja els tinc a casa menjant-se les fulles de morera…

NoEncuentroLaPaginaDeLosCojones

Haz lo siguiente:
1. Abrir Google.
2. Escribir: “no encuentro la pagina de los cojones”
3. No dar Enter, sino pulsar sobre “Voy a tener suerte”
4. Fíjense bien en lo que dice.
5. Leer despacio el resultado

Otro aplauso para Google!!!

PerLaNostraTerra

Bilbao-NewYork

Segueix les instruccions:
1. Entra en http://maps.google.es
2. Punxa en “Itineraris” (just baix de la finestreta de recerca)
3. Direcció d’origen= Bilbao
4. Direcció de destí= New York
5. Punxa el botó “Mostra’m itinerari”
6. Fixa’t en la instrucció núm. 25

… amb dos collons!!

LaLluitaContinua…

Fa uns dies vaig declarar la meua intensió de tancar aquest blog per falta de motivació.

Amics i desconeguts m’heu fet arribar ànims per tal de tirar endavant amb ell i, com a mínim, les vostres paraules m’han fet que pensar.

La realitat continua siguent que estic un poc tocat dels ànims. I, encara que el format de blog et facilita actuar i mostrar el que no ets, jo fa temps que no vaig prendre ixa opció i ja vos vaig fer saber com hem trobava.

Bé, espere no contar-vos moltes més vegades com estic d’ànims (sobretot si estic trist), ja que no hem caracteritze per amargar la vida dels altres amb els problemes que jo tinc (cadascú carrega amb els seus i fer-los saber únicament ens serveix per a buidar un poc el disc dur i continuar avant…).

Per alçar un poc l’ànim i continuar pensant que vull del blog i cap on vaig a deixar-me dur, vos deixe una imatge de las nuevas generaciones que m’ha paregut del tot espectacular:

DeliciosamentePrescindible

Son les 2:02 de la matinada. No tinc son (serà per les tres hores de sesta?) però me n’hauré d’anar a dormir. Demà hem quedat a les 9:30 per a esmorzar al San Fran. Hem de comprar els ingredients d’una paella que ens va a fer Vicent i s’anem a menjar 35 persones.
Esta nit li he estat pegant voltes al tema del blog.
He pensat tancar-lo. La necessitat de traure coses i fer-les públiques era una cosa que en certa part necessitava. En certa part.
L’altra certa part diu que no fa falta pedre el temps en estes coses. No sé.
Estic trist.

He estat mirant diferents blogs durant una hora aproximadament. Supose que buscava un que m’agradara. Però no n’he trobat cap.
He entrat al blog de Alex de la Iglesia. Blasfemando en el Vórtice del universo. Vaig saber d’ell fa une setmanes. Però he arribat a temps de llegir el seu últim post. El de l’adéu. El 30 de març. Llàstima.

Crec que a la única conclusió a la que he arribat és que a partir d’ara aquest blog té el dies contats. Estic cansat.

A tots aquells amics (evidentment, qui si no!) que heu enllaçat el meu blog al vostre… Gràcies! Estigueu atents per a borrar-lo.

Salutacions!

The Shame of Valencia – La vergüenza de Valencia

SpotAgainstSmokingAndDrugs

Ací vos penge un video que han realitzat uns alumnes del centre on jo treballe i on podreu vore alguns dels meus comanys de treball. A mi també me podreu vore… durant uns segons…

Bou vs TV3