pastoret

Juny 26, 2007

CAN

Classificat com a: altres — David Ferrer @ 4:25 pm

“Esta historia es de un padre Australiano( Dick Hoyt ) que realizaba año tras año el Ironman de Australia, y su mayor ilusión era competir al lado de su hijo ( Rick ) en dicha prueba, el cual – y por desgracia – nació con parálisis cerebral.

El Australiano nunca vio la situación de su hijo como obstáculo y entreno muy fuerte – junto con su hijo – por varios años hasta que llego la hora.

El Australiano de aproximadamente 60 años inscribiá a su hijo y a él mismo al Ironman de Australia.

Esta es una prueba para gente grande…. realmente gente con mentalidad ganadora, ejemplar, y con convicciones realmente fuertes, y terminar un Ironman es algo fuera de este mundo.

Para darles un parámetro. La prueba esta compuesta de tres partes comenzando casi siempre al amanecer:

1.- Nadar en el mar, o lago un tramo de 4 kms (con el frí*o de la mañana).

2.- Salir de nadar y tomar la bicicleta de ruta y recorrer un trayecto de 180 kms ininterrumpidos, con subidas y bajadas muy pesadas.

3.- Terminando la ruta de bicicleta, se termina la prueba con un maratón de 42.5 kms, lo cual es una prueba extremadamente agotadora tanto fí*sica pero primordialmente mental.Los campeones del mundo lo hacen en 8 horas 15 minutos aproximadamente. Uno de los tantos que compitieron – Mexicano – termino el pasado fin de semana su primer Ironman de Australia con un tiempo de 12 horas 8 minutos ininterrumpidos, y termino el evento.

El Australiano – de la historia – lo termino en casi 17 horas, donde las autopistas, circuitos, etc. son cerrados para el transito de los lugareños y continuar la vida como cualquier otro día, pero en este caso, al ver la prueba y quien la estaba ejecutando, la dejaron cerrada hasta que la terminaran por completo, al grado que se hizo de noche!”

CRESTA D’ESPASES I POSETS

Classificat com a: apeu — David Ferrer @ 2:15 pm

No me pregunteu com ni perquè, però el proper divendres me’n vaig a pujar al pic de Posets, el tercer més alt dels pirineus, i per arribar creuarem la cresta d’espases… que és la primera imatge que heu pogut vore en aquest article.

Espere poder creuar-ho…
Ací vos detalle més informació sobre la ruta:
LA CRESTA DE LAS ESPADAS Massís de Posets – Vall d’Eriste (informació treta de la web de la feec)
Al massís de Posets es retallen clàssiques arestes granítiques ideals per als “devoradors” de tres mils. La que cresteja des del coll d’Eriste al Posets, segona cota pirinenca, encadena sis tres mils mantenint-se sempre en una dificultat moderada, però amb aeris espadats i estimballs de vertigen.
Accés: des d’Eriste (vall de Benasc), pista senyalitzada fins al pont d’Espiantosa. Seguir a peu un marcat camí fins al refugi del Forcau (600m de denivell).
Horari: aproximació al refugi: 1:30 h. Volta amb inici i final al refugi: 8h – 10 h (es pot escurçar iniciant la crsta al coll de Pavots i evitant el Diente de Llardana)
Desnivell acumulat: +1.475m.
Dificultat: PD. Passos aillats de IIIº, molt aeris però no dificils. Cordino útil per a principiants. Imprescindible bona resistencia física.
Allotjament: ref. Forcau. Tel. 974 34 40 44 i
www.pirineos.net/forcau
Època aconsellable: Estiu (piolet i grampons a principi d’estiu).
Cartografia i bibliografia:
Valle de Benasques. Esc 1:30.000 Ed. Alpina
Descripció de l’itinerari: Se surt del refugi per la ruta reial al Posets fins a l’entrada de la canal fonda, on es pren a l’esquerra un corriol fins al llac de Llardaneta i més amunt, el coll d’Eriste. Som a l’aresta, llarga pero sense pèrdua fins al Posets. Es cresteja al N per passos delicats, la bretxa de Brulle i el Diente Royo (3.010m). Es progressa fàcilment al pic de Pavots (3.124 m), es baixa al coll del mateix nom i es remunta l’aresta fins al pic de Las Espadas (3.332 m) per passos aeris. A continuació, una plana però molt estreta bretxa i la grimpada a la tuca de Llardaneta (3.311 m) i la tuqueta Roya (3.273 m). Ja només resta el descens al coll Jean Arlaud i pujar per terreny més fácil al cim del Posets (3.375 m). Es davalla per la via normal al sud fins al collet de Llardana, on opcionalment podem grimpar el Diente de Llardana (3.094 m): la seva impressionant cara est no és difícil, cal buscar les millors canals i cornises que ens remunten al cim, el descens del qual, pel mateix lloc, ja és més exposat. Finalment tornem per la canal Fonda al refugi.

SANT JOAN A MASSALFASSAR

Classificat com a: cultural — David Ferrer @ 8:03 am

Com és tradició a Massalfassar, els Dimonis de Massalfassar, celebren el seu tradicional Sant Joan amb el millor correfoc de tota la temporada.

Enguany, la celebració es va fer el passat dissabte. Després del correfoc, Sonadors de la Guaita, ens van deleitar amb la seua tardicional música.

Una bona nit, acompanyats de bona, boníssima, gent…

Juny 22, 2007

BESO

Classificat com a: humor — David Ferrer @ 7:06 am

Juny 20, 2007

SANT JOAN A MASSALFASSAR

Classificat com a: General — David Ferrer @ 11:07 am

La Colla de Dimonis de Massalfassar donarà la benvinguda a l’estiu amb el seu espectacle de música i foc.
Com sempre les activitats s’iniciaran la vespra (enguany el 22 de juny) amb la diada de la Colla de Dimoniets i Dimonietes realitzarà , cap a les 22:30 i a la plaça de l’esglèsia de Massalfassar (l’Horta Nord), el seu correfoc (amb la serp Sangonereta, com a principal protagonista) i la crema de la foguera.
L’endemà , el dissabte 23 de juny, i a partir de les 24:00, tindrà lloc el Gran Correfoc de Sant Joan de la Colla de Dimonis de Massalfassar amb tot el seu bestiari: la gàbia de Llucifer, la diablesa, l’Arpella de la Marjal, lo Rat Penat, la Bicicleta de Foc, el Bou Embolat, les dues Serps (Na Miquela i Sangonereta), i el Drac Ovidi. Com sempre, la música del correfoc anirà a càrrec de la Colla de Dolçainers de Puçol.

Sonadors de la Guaita, folk dur
En acabar el correfoc, els Sonadors de la Guaita s’encarregaran d’amenitzar un ball protagonitzat pels sons tradicionals valencians.
Així­ els definia Vicent Torrent: “Dins el panorama dels grups que cultiven el ball folk, Sonadors de la Guaita aporten un color diferenciat justament per això: perquè¨ proposen treballar repertoris de la tradició valenciana des de l’instint sonor valencià . El resultat és que la seua música té la coloració més sud que es pot trobar en el mercat de la zona. El seu so és naturalment més calent. I així afegeix un altre ingredient per a configurar eixe temperament de folk dur. Dur -sinònim, en aquest cas, de contundent- no significa purament potència i rotunditat: també significa emoció i calor. El sud és inevitablement emotiu”.

El correfoc de la Colla de Dimonis de Massalfassar
El correfoc és un espectacle pirotècnic de carrer que combina diversos elements de la tradició festiva mediterrània, els orí­gens del qual es remunten, possiblement, als entremesos medievals.
En concret, el correfoc de la Colla de Dimonis de Massalfassar aplega quatre ingredients bàsics que es poden trobar en moltes altres manifestacions festives tradicionals de la nostra àrea cultural:
· Els dimonis o diables, representació de les forces negatives de la Natura que, trasplantats a la doctrina cristiana, intervenen també en les festes de Sant Antoni de les comarques més septentrionals del País o, amb el nom de momos, en la processó del Corpus de la ciutat de València.
· El bestiari festiu, conformat per una sèrie de figures zoomòrfiques —drac, serrp, bou, rat penat, arpella— inspirades en la imatgeria tradicional que, des de l’Edat Mitjana si més no, participava en les desfilades i processons de les ciutats i pobles valencians.
· La pirotècnia, sens dubte un dels trets més característics de les festes valencianes, en les seues més diverses formes: castell, mascletà , disparà , despertà , cordà … El correfoc vindria a ser una modalitat controlada d’aquesta darrera: com la cordà , convida a la participació i a la lluita amb el foc, per bé que d’una manera més innòcua.
· La música. El correfoc de la Colla de Dimonis de Massalfassar compta amb una banda sonora original interpretada, amb dolçaina i tabal, pels Dolçainers de Puçol.
Més informació: 686 35 42 44 (Josep Vicent Frechina)
http://www.massalfassar.org/

Juny 15, 2007

BAYOLET I EL CORPUS CHRISTI 2007

Classificat com a: General — David Ferrer @ 9:48 am
Retornem a l’activitat dolçainera i tabaletera poc a poc per a contar-vos més coses sobre la Colla l’Olivar d’Alaquàs.

Primer informar-vos que la nostra única i genuina dolçainera, és a dir, Na Violeta d’Alaquàs, té un blog autèntic i reivindicatiu al qual esteu tots i totes convidaes: http://bruixetetaxikoteta.spaces.live.com/ (imprescindible una passetjada per este espai espacial).

Allí hem pogut vore algunes de les (lamentables) imatges del passat diumenge on vam actuar, com des de fa uns anys, al corpus christi d’Albal. Un acte al qual particiem la secció de tabal i dolçaina i el grup de dances (majors i xicotetes). Un acte molt bonic!

Ací teniu algunes de les imatges:

Bloc a WordPress.com.