EN ESTE MUNDO

En el bloc Blog de Bloggers he trobat un bloc sobre actualitat i política internacional amb especial interés en Àsia que està fent un molt bon seguiment dels fets que estan passant als carrers de Birmània.

El bloc va ser creat per Carlos Sardiña Galache i ací et pose el seu enllaç per a que, si t’interessa, entres i segur que trobes alguna cosa interessant.

EN ESTE MUNDO

Ací vos deixe dos imatges del que està passant en aquell país (sense paraules):

AS SHIT BY IRRIGATION DITCH

La meua germana que en açò del valencià és prou entesa, m’ha fet arribar aquest correu on me dona unes quantes lliçons i expressions per si me trobe algun guiri pel carrer… més que res per eixir del pas…

Take the candle because the procession is long.

Agarra el ciri que la processó és llarga.

As shit by irrigation ditch.

Com cagalló per sèquia.

Every rock makes wall.

Tota pedra fa pared.

The fig of your mother!

La figa de ta mare!

That one who is not, does not find himself.

Qui no està, no s´encontra.

Give the trompa back to the boy!

Torna-li la trompa al xic!

The Mother who goes!

La mare que va!

And the father who comes back!

I el pare que ve!

Take care, don´t scald.

Tin cuidao no t’escaldes.

It rains a little bit, but although it rains a little, it rains enough.

Plou poc, però pa lo poc que plou, plou prou.

Throws more a count´s hair…

Tira més un pel de figa…

Next nothing says the newspaper.

Casi res porta el diari.

What goes forward, goes forward.

Lo que va davant, va davant.

Good morning in the morning!

Bon dia, pel matí!

And now what are we doing with the stock/hot liquid?

I ara què fem del caldo?

Always the same song!

Sempre la mateixa cançó!

I would like to see you by a little hole!

M´agradaria vore´t per un foradet!

Che, today are we going to see the gunpowderdisplay?

Che, hui anem a vore la mascletá?

Reballs how much water is falling down!

Recollons quina aigua cau!

The count of your aunt

La figa ta tia

I shit in the salad sea!

Me cague en la mar salá!

The mother who has give birth!

La mare que t’a parit!

Go to do the wank!

Ves te’n a fer la mà!

Ai if your you wanted and I left myself.

Ai si tu volgueres i jo em deixara.

The thing has testicles!

Te collons la cosa!

FALTA, FALTA I FALTA!

El dissabte vaig anar a dinar a casa d’una amiga meua que viu a la ciutat de València, Cap i Casal, a l’avinguda del Cid (Begonya, únicament falta que pose el número i la porta…) i a la porta del seu pati vaig poder vore aquest cartell que destaca per la quantitat de faltes ortogràfiques.

No me considere un especialista en aquest tema (com podreu llegir en el meu humil bloc) però al nostre país el tema de la llengua (siga quina siga) és per plorar.

Aquest cartell té diferents errors o faltes:
- Museu, per ser la primera paraula hauria de començar en majúscula, no? Avui ho donàven a la classe de 1ESO, les paraules que van darrere de punt o inicien un text van en majúscula…
- d’História, si és en valencià (o català) l’accent és obert i no tancat com ho posa ací. Si és en castellà (que pareix no ser el cas per la paraula que inicia el cartell) no porta accent…

Com pot ser que en 3 paraules cometen 2 errors?

Al final, deixarem d’escriure per no cometre errors i ho indicarem tot en imatges!

Paciència amics i amigues!!!!

LA MEVA DOLÇAINA

Ací vos deixe tres fotografies de la meua dolçaina després de passar dos dies per les espectaculars propietats de l’oli d’ametlla dolça… el canvi ha estat espectacular! No sé si podré fer jo alguna cosa amb el so…

BOTIFARRA

Imprescindible escoltar Pepe Botifarra per a conèixer la historia del nostre país. El seu últim treball ha estat el millor disc de folk, Premis Ovidi 2007.

Ací vos copie la seua biografia… i no perdeu detall d’alguna de les seues actuacions:

Nascut al barrí de la juderia de Xàtiva ara fa quaranta-quatre anys, fill de Botifarra, nét de Botifarra i besnét de Botifarra, ja en fa vora trenta que es dedica a la cançó tradicional.
Tot va començar quan, els primers anys de la Transició , es van tornar a fer les albaes del carrer Puig, un carrer que hi ha al principi del raval de Xàtiva. Així ho recorda Pepe: «Jo tenia aleshores catorze o quinze anys i m’agradava molt cantar. De fet, m’abuela, que era de Benigànim, era molt cantadora i em va ensenyar molts romanços i cantineles. En una d’aquelles albaes del carrer Puig un dels cantadors em va animar a cantar-me’n una i ja veus… ací estic».
Més endavant, per suggeriment d’un amic, va entrar a formar part del grup Sarau, de la Llosa de Ranes, amb qui gravà un disc excel·lent, Balls i cançons de la Costera , fr uit d’un llarg treball de recerca per tota la comarca: «En Sarau hi havia una colleta de gent que ens dedicàvem a la investigació, centrats exclusivament en el folklore de la Costera perquè, no m’està bé a mi el dir-ho pero, la nostra comarca… no cal parlar. L’únic que no tenim són seguidilles, però fandangos, jotes i cants de batre… tots els que vullgues. Amb este grupet arreplegàrem cançons a Canals, a Rotgla, a Moixent, a Montesa, a Vallada, a la Font , a Barxeta, a Genovés, a la Llosa… I a Xàtiva: Xàtiva era, estic parlant-te de fa vint-i-dos o vint-i-tres anys, “el no va más”.Jo he calculat que, en total, vàrem registrar cinquanta-dos peces de la comarca, a banda de molta borumballa».
Aquest treball de recerca li permeté conéixer i fer amistat amb els darrers cantadors i cantadores tradicionals, dels quals rebé un mestratge definitiu a l’hora de configurar la seua personalitat com a intèrpret dels repertoris de tradició oral. Molts d’ells han mort ja fa alguns anys, però Pepe encara els recorda amb una emoció encomanadissa: «la tia Rosàrio de Canals, que tenia noranta-dos anys aleshores i ens ensenyà el “Dotze i u” – tenia una gràcia encara per tocar les postisses! –, la tia Blanca la resadora, que cantava les jotes, la tia Milieta de Barxeta, que ens cantava les jotes de quintos i la malaguenya, el tio Vicent el Moreno,
de Torrella, que m’ensenyà el “Romanç de Sant Vicent Ferrer”, la tia Estrela d’Alboi, la tia Delfina de Genovés, que ens va ensenyar “La valencianeta” – la despullà del Genovés que en diuen – la tia Nievetes, la tia Leonor… jo m’ho gravava tot en una cinta i a aprendre! Perquè jo de música no sé res… res de res! Jo m’he ensenyat aixina, sentint cantar a tota esta gent, escoltant-me mil vegades les cintes i no et cregues: per a ensenyar-te un cant de batre, sense saber res de música, has de treballar barbaritats. I ala!, una altra vegada, i una altra, i una altra, fins que t’apoderes».
Des d’aleshores no ha deixat de col·laborar amb tot de grups de danses, amb una predisposició i generositat que denuncia la seua bonhomia: «a més de Sarau, estic ací a l’Escola de Danses de Xàtiva, també al grup Canyamars de Canals, cante en el grup de danses Sant Jordi d’Alcoi, en el de la Llosa de Ranes, en el de Rótova, he treballat també amb el grup de danses de Cocentaina, amb el d’Alzira, el de Carlet, el d’Ontinyent… ara estic també en un grupet de l’Olleria que es diu Ball a banda que fem cançó folk en la línia d’Al Tall… en fi: mercerani de la copla».

EN VEU ALTA

Et presente un bloc que he descobert avui. Llegint alguns dels blocs de El País, he pogut trobar-ne un que m’ha dirigit a un altre (fet pel mateix autor) que es diu En Veu Alta. Molts bons articles d’opinió. Com a mínim, crítics, intensos i interessants…

El que m’ha cridat l’atenció és aquest que ara vos copie sobre les protestes a Girona contra la monarquia.

QUEMAR EL BORBÓN

En este país, lo que a los expertos internacionales les dió por definir como una “transición ejemplar” fue en realidad una acto de amnesia colectiva sin precedentes para más de la mitad de la población, asumida en parte por el miedo a un pasado demasiado reciente y por otra a la aceptación de un modelo diseñado durante la dictadura que nos llevó a heredar instituciones y personas.
Una de esas instituciones “impuestas” a la que los españoles dimos la bienvenida “por no molestar” fue la de la monarquía , dotándola de una protección casi medieval y preservándola de cualquier ataque y eso en un país cuya historia reciente se repartía a partes casi iguales entre republicanos y monárquicos y en la que incluso el partido actualmente en el gobierno con más de 10 millones de apoyos, el PSOE, renunció a sus convicciones republicanas asumiendola como “mal menor”.
Si a eso añadimos que la dinastía Borbónica no goza de mucho predicamento en zonas como Catalunya, por lo que representó para nuestro autogobierno por allá 1714, se comprenderá que para muchos, la visita de Juan Carlos I sea considerada como una provocación. La reacción de algunos al quemar la imagen de la familia real es un acto que en sociedades de larga tradición democrática, como RU, no pasaría de ser notícia de cuarta página, sin embargo aquí se ha dado por tratarla como una cuestión de Estado demostrando que aún nos queda mucho camino por andar.
La reacción del juez Marlasca, desproporcionada a todas luces, pone de manifiesto que no sólo instituciones y personas han sobrevivido a la época dictatorial, sino una forma de pensamiento realmente peligrosa e incompatible con una situación de normalidad en pleno SXXI.
¡No habrán cosas más importantes que perseguir en este país de opereta, por Dios!, si les falta ayuda mañana les propongo unas cuantas y de paso, tengo tema para mi próximo artículo.
La monarquía española, la 3ª más rica de Europa.
No me toques los borbones.
Foc al rei, jo també soc antimonàrquica
¿Qué hay que hacer con los borbones?
Entre abejas reina zánganos

PARK-ING DAY

El passat divendres, es va realitzar al carrer colon de València el Park-ing Day.

Ací podeu vore les imatges del simulacre que van fer membres de Valencia en Bici d’aquesta activitat enmarcada dintre de la Setmana de la Movilitat Sostenible.

El Park-ing Day és una activitat que reivindica més espais verds en les ciutats. Organitzada a nivell mundial, una de les activitats consisteix en transformar, durant un periode de temps determinat, un espai destinat a l’ús dels vehícles per a ús dels ciutadans. En València la idea era ocupar durant un temps un espai de l’ORA del carrer colon.

Ací vos penge algunes de les imatges del simulacre per a que vos feu una idea del que és… REALMENT ESPECTACULAR!

MASSA CRÍTICA. 5 D’OCTUBRE 2007

CICLISME…

Als que ens agrada el ciclisme i encara mirem alguna que altra etapa per emocionar-nos amb les gestes d’aquests valents esportistes, ahir, vam poder disfrutar d’una victoria que més que ser esportiva va ser humana.

Luis Pérez, de l’equip Caja Sur, pel matí deia que s’anava a retirar del món del ciclisme i per la vesprada feu el que molts desitgen, guanyar una etapa en la Volta Ciclista a Espanya.
Segurament, la seua última victoria com a ciclista professional.

Emocionadíssim, va dedicar la victòria al seu equip (des dels ciclistes als mecànics, massagistes…), per haver confiat en ell, i com no podia ser d’altra manera a la seua dona… segurament, i entre altres motius, per la paciència que haurà demostrat durant aquests anys.

Una altra bona notícia. Landis perd el juí amb el Tour i queda destronat de la victoria en el Tour del 2006. Per tant, automàticament passa la victoria a mans de Oscar Pereiro. Enhorabona! La seua web ja ho publica…

BERNAT A L’ESTIU

El meu cosí ‘el crack’ m’ha enviat unes fotos d’aquest estiu quan vam estar amb la família Ferrer Miralles a la casa de Moraira.

Ací et deixe amb la meva vida, els meus somnis, les meues alegries, el meu temps… ací et deixe amb la mel de la vida: