Amb aquest titular he pogut vore al youtube que algú ha penjat (amb molt bon criteri) les imatges de les inundacions del Palau de les Arts de València que Canal 9 (canal blau, canal bou, etc…) no va emetre, ni emetrà mai!… posant en pràctica la desinformació a la que ens té acostumats…
Doncs ací teniu les imatges… agafeu-vos les mandíbules que aneu a quedar-vos bocabadats! (esta paraula tampoc ix al Canal nueve!
Tinc una coneguda que este cap de setmana ha estat a Ikea però no sé si s’ha emportat esta ‘tumbona’ per a la platja…. si és així ja t’avisaré….
Avui he pogut llegir a El País aquest article molt interessant que crec que val la pena difondre:
Wangari Maathai, Nobel de la Paz en 2004: “No son las cosas grandes las que marcarán la diferencia, sino más bien los pequeños pasos que demos cada uno cada día”. Es nuestra apuesta en esta nueva andadura. Cambiemos el rumbo. Está a nuestro alcance. Cada uno de nosotros, cada lector, cada periodista tiene en su mano más poder del que se imagina. Con sus pequeñas decisiones diarias -qué compra, dónde, cómo va a trabajar, cómo es su casa, a quién vota, dónde ahorra, qué come…- puede lograr que el planeta se recomponga. Seguramente haya escuchado (probablemente también lo haya pensado): “¿Para qué cambiar nuestros pequeños hábitos de consumo, si quienes realmente ostentan el poder siguen comportándose igual?”. Nos minusvaloramos. Si nosotros exigimos otros productos, otras actitudes, Gobiernos y empresas deberán adoptar otros registros. Confianza y optimismo. Otro Nobel de la Paz, Martin Luther King: “Si supiera que el mundo se ha de acabar mañana, yo hoy aún plantaría un árbol”. No se piden grandes esfuerzos, ni siquiera renunciar a la comodidad. La misma recomendación sirve para las compras que para nuestra vida: rechace el exceso de envoltorios, el empaquetado superfluo; lo único que hace es complicar nuestra bolsa de la basura. E. F. Schumacher, economista: “Debemos vivir con sencillez para que otros, sencillamente, puedan vivir”.
Este cap de setmana ha estat un cap de setmana artístic:
El dissabte vam poder disfrutar d’un espectacle realment divertit i entretingut (encara que molt més de 30 minuts hauria estat cansat) a la Mostra de Pallassos de Xirivella. Consistia en una recreació en miniatura del conegut Jurebox en el que s’anava canviant de música i de personatge que interpretava la cançó.
Per cert, una curiositat, Paco també és un poc clown i també va assistir a aquest espectacle i al de després… Escriurà la crònica?
El diumenge pel matí vam poder riure amb les acrobàcies i bots dels tres membres del Circus Grup. Realment espectacular. El sol ens va acompanyar durant tot el matí. Un sol espectacular i agradable.
Per la vesprada, el Cor de Cambra Mestral ens va delectar amb un concert a la sala de la Xemeneia al Castell d’Alaquàs. La sala estava completament plena i els/les artistes ens van bocabadar amb el seu repertori ben interpretat.
Doncs això: un cap de setmana ben artístic!
Pep El Botifarra és un cantant excepcional. Un dels pocs que ha passant molts anys recopilant cançons dels nostres vells. Cançons de la terra. Cançons del País.
El dijous a la nit a Silla va fer, segons els assidus, un dels seus millors concerts.
Vam poder gaudir de les seues cançons. Amb molt bona música. Molt bones lletres. I uns comentaris, entre cançó i cançó, que feien caure de les butaques. El Botifarra utilitza un llenguatge del poble, com ningú, amb refranys, malnoms, expressions que el fan únic i irrepetible. Vam poder sentir amb el cor la música dels nostres avantpassats i que ens quedaran, per sempre, a les retines dels sentiments. Fou fantàstic!
Anàrem Pep, un altre Pep que estima i cuida el país, Empar, que es va haver d’aguantar més d’una vegada per no aplaudir abans d’hora… la meua germana Conxa que s’agafava a la butaca per no posar-se a ballar… i jo que, evidentment, amb la càmera no vaig poder immortalitzar ni una mil·lèsima part del que vam sentir…
Amb el goig d’haver passat molt bon moment li vaig comprar un exemplar del seu últim disc agraint-li l’actuació i donat-li l’enhorabona pel bon moment que ens havia fet passar a tots i totes. A l’obrir el cd vaig tenir dues agradables sorpreses:
1. Quan lleves el cd es pot vore Felip V cap per avall…
2. En la contraportada de les lletres escriu, segurament, un personatge de Massalfassar que serà dels que més saben de música valenciana i en valencià: Josep Vicent Frechina. El seu bloc de música, La caseta del plater (cròniques musicals del país invisible) és un dels blocs que entrarà al meu llistat d’amics. Meleta pura per als sentits. Tot, el comentari al cd del Botifarra i el bloc, dues agradables sorpreses que hem porta molts bons records de dimonis de l’horta nord…
Ací penge la Malaguenya (que versiona Obrint Pas al seu últim disc) i que en estat Pep Botifarra sona de categoria! (ho senc, però la tecnologia, en aquest cas, brilla per la seu absència…)
Ací et deixe el recull d’imatges que ha fet Jan de la seua estada a València.
T’asegure que s’ha emportat molts bons records de la nostra terra.
La meua germana és una crack amb el mòbil (com podràs observar) i va intentar gravar a Bernat cantant la famosa cançó del Tio Pep.
Com podràs vore en aquest vídeo, tia i nebot són uns cracks en la seua tasca:
Tinc uns companys de treball que m’estimen molt (ejem) i quan van per ahi se’n recorden de la meua persona més del que a mi m’agradaria…
L’últim record que han tingut de mi ho escenifica aquesta bonica imatge valenciana:
No és transgènica, ni artificial, ni és un apòsit, ni res semblant… la taronja ha eixit així del mateix taronger. El que jo li he preguntat a la persona que m’ho ha regalat ha estat que coll… feia ella entre tarongers… (besets Laia)… evidentment no ha sabut respondre!
Com a mínim estic content perquè a mi me recorden com la imatge de dalt… a un altre company que no diré el nom (Geto!) el recorden d’aquesta manera:
… i no és perquè estiga trist sexualment… simplement és que té una part de la cara que es pareix molt a la prominència de la taronja… (és una broma… no t’enfades valent!).
|
 | Anna Ferrer a COSINS |
| Anna Ferrer a CARMEN |
 | karles a ME’N VAIG |
 | Eduard a ME’N VAIG |
 | Raül a BERNAT JA TÉ 3 ANYS! |
| Anonymous a 5 CIMS: PENYAGOLOSA |
