CARMEN

Aquest article el vaig escriure el diumenge per la nit:

El meu cosí Vicent m’acaba de donar la possibilitat de conèixer, millor dit, compartir una estoneta de la nostra vida amb una granadina que s’anomena Carmen.

Està fent la tesina sobre ‘migracions invisibles’ (o silenciades… no ho recorde bé) sobre els Kurds i els Saharians. Els Kurds són ‘únicament’ 40.000.000 milions d’individus que estan repartits per tot el món i que en Espanya els podem conèixer pels famosos quebabs (crec que s’escriu així). Una migració silenciosa però real. Els saharians son molt més coneguts i la seua migració, tot i ser aproximadament 500.000 individus, ha estat molt més mediatitzada i pública. Segurament per ser una antiga colònia espanyola.

Amb Carmen hem pogut compartir un soparet i una conversa curiosa d’algú que veu i viu les coses que passen a Espanya amb relativa distancia. Viu a Paris i, per sort per a ella, ha pogut escoltar i saber que opinen dels espanyols i, sobretot, dels andalusos. No sap perquè els andalusos són coneguts com a ganduls, quan el seu pare fa 50 hores setmanals (un rojo que trabaja en un banco…). Interessant i divertit escoltar-la parlar amb el seu accent andalús total! i observar el seu rostre totalment àrab. Vore a Carmen fa recordar aquella Granada mora que construí la famosa Alhambra.

Una vetllada molt entretinguda i interessant, en la que, de pas, he pogut conèixer més els meus cosins Vicent i Mar. Més sucre per a l’alegria que me donen cada vegada que els veig.