Jaume i Tito… dos personatges…
Diuen que estes dates són de retrobaments de familiars que fa temps que no vegem. Aquesta nit he pogut he pogut disfrutar, amb totes I cadascuna de les lletres, d’aquesta famosa dita.
Alguns érem cosins de primer ordre. Altres no. Però això no ha importat per a que el sopar que ens ha acollit, ens fera mantindre una conversació distesa i entretinguda sobre moltíssims aspectes.Sobre l’amor, el treball, els nostres pares, els nostres desitjos, el futur, els museus, els familiars… tants temes han estat immersos dintre la conversació que ha estat un pur plaer poder compartir-los amb ells i elles. Un pur plaer.
Altra vegada he de d’agrair-li al meu cosí Vicent ‘El crack’ que m’haja brindat aquesta meravellosa oportunitat de poder compartir taula i coberts (i fer el sopar també) amb familiars que després d’aquesta nit els tinc més a prop del cor. Molt més a prop del cor.
Són les 4.27 i si Tito no ‘ens haguera tirat’ encara estaríem parlant de les nostres coses. Realment hem tingut la dosi suficient (que a mi se m’ha fet curtíssima) d’estima i de sentiment del que sentim i del que vivim.
Quasi res!
Visca els cosins, i les cosines, i les interaccions diverses entre ells (sopars, cubates, xarrades, “què sents”, blocs d’internet…)!!!
Comentari per Anna Ferrer — Gener 8, 2008 @ 2:20 pm