Convidats per una parella d’amics, que cada vegada ho som més, els últims dies del 2007 vam disfrutar de la tranquilitat d’una aldea de Morella anomenada La Llèqua.
Abraham, Bàrbara, Guillem, Loli, Vicent i jo vam passar quatre dies junts compartint vivències, coneixements i, sobretot, riguent-nos uns dels altres (uns més que altres… cabrons!).
El primer dia vam anar a Morella (ja que santa Bàrbara encara no hi havia estat) i vam pujar pels seus bonics carrers fins el punt més alt del castell. Entre tigres, batalles, aplecs dels ports… aquest poble vibra amb la seua historia que és també la del nostre País. El dinaret va estar, com no podia ser d’altra manera, de categoria!
El dia següent, després que el nostre cos intentara digerir la torrada de carne que ens vam fer la nit anterior, vam visitar una zona propietat de la fundació Bancaixa on vam poder vore un bosc de roures centenaris impressionants.
Per la nit, Ares del Maestrat ens esperava per a festejar la commoració del 300 aniversari de la crema del poble, un 29 de desembre del 1707. Aquella nit, vam sopar amb tots els habitants d’aquest xicotet poble, dels massos i també dels que s’aproparen dels pobles del voltant. El sopar va ser molt tranquil (potser massa per a nosaltres… acostumats a un ritme més frenètic). Després de plenar l’estòmac, Tres fan Ball i Pepet i Marieta ens van fer moure el cos… tot i l’edat que ja ens va fent pensar-nos alguns moviments…
Han estat uns dies de descans i de riure entre amics i amigues. Molts bons dies per a reprendre la vida quotidiana que m’ha rebut molt bé i que m’ha fet passar un tranquil, sentit i acollit cap d’any… Però això ja serà un altre article.
