Pep El Botifarra és un cantant excepcional. Un dels pocs que ha passant molts anys recopilant cançons dels nostres vells. Cançons de la terra. Cançons del País.
El dijous a la nit a Silla va fer, segons els assidus, un dels seus millors concerts.
Vam poder gaudir de les seues cançons. Amb molt bona música. Molt bones lletres. I uns comentaris, entre cançó i cançó, que feien caure de les butaques. El Botifarra utilitza un llenguatge del poble, com ningú, amb refranys, malnoms, expressions que el fan únic i irrepetible. Vam poder sentir amb el cor la música dels nostres avantpassats i que ens quedaran, per sempre, a les retines dels sentiments. Fou fantàstic!
Anàrem Pep, un altre Pep que estima i cuida el país, Empar, que es va haver d’aguantar més d’una vegada per no aplaudir abans d’hora… la meua germana Conxa que s’agafava a la butaca per no posar-se a ballar… i jo que, evidentment, amb la càmera no vaig poder immortalitzar ni una mil·lèsima part del que vam sentir…
Amb el goig d’haver passat molt bon moment li vaig comprar un exemplar del seu últim disc agraint-li l’actuació i donat-li l’enhorabona pel bon moment que ens havia fet passar a tots i totes. A l’obrir el cd vaig tenir dues agradables sorpreses:
1. Quan lleves el cd es pot vore Felip V cap per avall…
2. En la contraportada de les lletres escriu, segurament, un personatge de Massalfassar que serà dels que més saben de música valenciana i en valencià: Josep Vicent Frechina. El seu bloc de música, La caseta del plater (cròniques musicals del país invisible) és un dels blocs que entrarà al meu llistat d’amics. Meleta pura per als sentits. Tot, el comentari al cd del Botifarra i el bloc, dues agradables sorpreses que hem porta molts bons records de dimonis de l’horta nord…
Ací penge la Malaguenya (que versiona Obrint Pas al seu últim disc) i que en estat Pep Botifarra sona de categoria! (ho senc, però la tecnologia, en aquest cas, brilla per la seu absència…)
Ací vos deixe tres fotografies de la meua dolçaina després de passar dos dies per les espectaculars propietats de l’oli d’ametlla dolça… el canvi ha estat espectacular! No sé si podré fer jo alguna cosa amb el so…
Enguany ha estat l’estiu més de concerts que he fet en ma vida… He pogut disfrutar dels directes de
Sva-ters,
Bajoqueta Rock,
Fundación Tony Manero,
O Chorizo i per acabar
Barricada el passat dilluns en Vilamarxant (ací podeu vore la foto de la gentola que hi havia… crec que jo era el més jove… i no és que estiga en l’adolescència…), vam anar a tirar una cana a l’aire…
Entraran tots i cadascun a l’apartat de tot per l’orella que així com escric m’estic inventant i crearé quan acabe aquest article… webs, blocs i el que trobe per ahí sobre els grups que escolte i/o m’agraden (que a vegades no coincideix…).
Demà comencen les festes d’Alaquàs i el dilluns a currar… un altre estiu entre snifs, snifs, snifs de tristor, ànims dels amics, música de ‘músics’ i descansar i que me pegara l’aire… que també me feia falta.
Agur!
Anava a escriure que com me’n vaig de vacances doncs que aquest bloc estarà paraet… però va i resulta que ja porte un mes (quasi) de vacances… i que me queda poc… tot i això aprofitaré uns dies per a fer de pare i amic i xaxa i policia i… intentaré descansar i agafar forces i ànims.
De moment, vos deixe 3 videos de El Bicho, un grup d’estos de mescla que s’estilen ara… no sé com ni perquè però el cos me demana escoltar-los… no zé!
Si vos agrada bé i si no també. Bones vacances!
(NO) Sigueu bons!
LOCURA
PARQUE TRIANA
CONTIGO
El dissabte vam poder disfrutar d’un espectacle realment divertit i entretingut (encara que molt més de 30 minuts hauria estat cansat) a la Mostra de Pallassos de Xirivella. Consistia en una recreació en miniatura del conegut Jurebox en el que s’anava canviant de música i de personatge que interpretava la cançó.
El diumenge pel matí vam poder riure amb les acrobàcies i bots dels tres membres del Circus Grup. Realment espectacular. El sol ens va acompanyar durant tot el matí. Un sol espectacular i agradable.
