pastoret

Gener 1, 2008

LA LLÈQUA

Classificat com a: abraham, bàrbara, guillem, loli, vicent — David Ferrer @ 6:14 pm

Convidats per una parella d’amics, que cada vegada ho som més, els últims dies del 2007 vam disfrutar de la tranquilitat d’una aldea de Morella anomenada La Llèqua.

Abraham, Bàrbara, Guillem, Loli, Vicent i jo vam passar quatre dies junts compartint vivències, coneixements i, sobretot, riguent-nos uns dels altres (uns més que altres… cabrons!).

El primer dia vam anar a Morella (ja que santa Bàrbara encara no hi havia estat) i vam pujar pels seus bonics carrers fins el punt més alt del castell. Entre tigres, batalles, aplecs dels ports… aquest poble vibra amb la seua historia que és també la del nostre País. El dinaret va estar, com no podia ser d’altra manera, de categoria!

El dia següent, després que el nostre cos intentara digerir la torrada de carne que ens vam fer la nit anterior, vam visitar una zona propietat de la fundació Bancaixa on vam poder vore un bosc de roures centenaris impressionants.

Per la nit, Ares del Maestrat ens esperava per a festejar la commoració del 300 aniversari de la crema del poble, un 29 de desembre del 1707. Aquella nit, vam sopar amb tots els habitants d’aquest xicotet poble, dels massos i també dels que s’aproparen dels pobles del voltant. El sopar va ser molt tranquil (potser massa per a nosaltres… acostumats a un ritme més frenètic). Després de plenar l’estòmac, Tres fan Ball i Pepet i Marieta ens van fer moure el cos… tot i l’edat que ja ens va fent pensar-nos alguns moviments…

Han estat uns dies de descans i de riure entre amics i amigues. Molts bons dies per a reprendre la vida quotidiana que m’ha rebut molt bé i que m’ha fet passar un tranquil, sentit i acollit cap d’any… Però això ja serà un altre article.

COSINS

Classificat com a: anna, eva, jaume, mar, tito, vicent — David Ferrer @ 5:33 pm

dsc01536.jpg

Jaume i Tito… dos personatges…

Diuen que estes dates són de retrobaments de familiars que fa temps que no vegem. Aquesta nit he pogut he pogut disfrutar, amb totes I cadascuna de les lletres, d’aquesta famosa dita.

Alguns érem cosins de primer ordre. Altres no. Però això no ha importat per a que el sopar que ens ha acollit, ens fera mantindre una conversació distesa i entretinguda sobre moltíssims aspectes.Sobre l’amor, el treball, els nostres pares, els nostres desitjos, el futur, els museus, els familiars… tants temes han estat immersos dintre la conversació que ha estat un pur plaer poder compartir-los amb ells i elles. Un pur plaer.

Altra vegada he de d’agrair-li al meu cosí Vicent ‘El crack’ que m’haja brindat aquesta meravellosa oportunitat de poder compartir taula i coberts (i fer el sopar també) amb familiars que després d’aquesta nit els tinc més a prop del cor. Molt més a prop del cor.

Són les 4.27 i si Tito no ‘ens haguera tirat’ encara estaríem parlant de les nostres coses. Realment hem tingut la dosi suficient (que a mi se m’ha fet curtíssima) d’estima i de sentiment del que sentim i del que vivim.

Quasi res!

Bloc a WordPress.com.